Memòries, maldecaps i oportunitats.Memorias, dolores de cabeza y oportunidades.

Junt amb l’Observatori del Tercer Sector, hem realitzat més de 20 edicions dels tallers de memòries, per on hi han pasat més de 300 persones!

En el taller es tracten temes com la transparència, la rendició de comptes i consells per fer una memòria que permeti explicar què fa l’entitat, per què ho fa i quin impacte aconsegueix.

A partir de la realitzaió d’aquests tallers formatius hi ha diversos temes que voldria ressaltar.

Pel que fa al punt de partida:

  • En general, l’elaboració de la memòria és un mal de panxa que s’ha de passar. Poques persones ho veuen com un moment divertit o un repte estimulant.
  • Es parla de la memòria com un moment (o dos) en el calendari. Com una tasca que ocupa (i bloqueja) hores. Normalment, n’ocupa més de les que hom voldria. No es pensa en format continuo: recollir informació de forma periòdica, anar alimentant un banc d’imatges, escollir testimonis dels programes,…

Pel que fa a la transparència i rendició de comptes:

  • Es té clar que la memòria s’ha de fer, però no es veu com una oportunitat per rendir comptes. És un tràmit, formalisme o un fer perquè toca.
  • Sovint, els equilibris són més interns que externs. És a dir, s’acaba fent una memòria que tingui contents, segons cada cas, a: la junta directiva, al Patronat, a les entitats federades, als professionals de l’entitat, als usuaris, administracions públiques… I poques vegades, o en segon terme, es pensa en: els socis, els col·laboradors, l’entorn proper, la societat,… Per tant, sí, es pensa en rendir comptes però mirant més endins que enfora.
  • Es confon informar i comunicar. Com sempre, menys es més. Però l’opció fàcil és posar-ho tot i l’opció difícil és fer un esforç de síntesi.

Pel que fa a la memòria en sí mateixa:

  • Tenir clar per què vols la memòria, facilita la feina en gran mesura. El ventall d’opcions és molt ampli. Pots fer una memòria curta, una llarga, o una en vídeo, o una en fotos, o una en… Però ja no és fer per fer, sinó pensant en a qui es dirigeix i què li volem dir.
  • Petits canvis poden suposar un abans i un després. Per exemple, posar un títol a la memòria, que serveixi de guia de contingut i resum, pot donar força al material. Explicar alguna història de vida o alguna història –explicada per usuaris, voluntaris o tècnics- que mostri l’impacte de les actuacions pot acostar la causa a col·lectius no experts.
  • Pensar en imatges i destacats, converteix un text dens en una imatge amable i molt més visual. Ens entestem a explicar i explicar… oblidant la dita d’una imatge val més que mil paraules…

Les memòries són un món apassionant. Després de cada taller recollim els aprenentatges del dia. Em sorprèn com, el fet de reflexionar sobre elles, canvia la percepció de què són, per a què serveixen i tot el potencial que poden tenir les memòries. Fins i tot, alguns (bastants), canvien la percepció que tenien i deixar de ser una pedra a la sabata.

Podeu també llegir l’article de Pau Vidal de “pistes per fer memòries que generin confiança“.

Per a més informació sobre com us podem ajudar a elaborar la memòria de la vostra entitat, consulteu aquí.

top1000x350Junto con el Observatori del Tercer Sector, hemos realizado más de 20 ediciones del taller de memorias, por donde han pasado más de ¡300 personas!

En el taller se tratan temas como la transparencia, la rendición de cuentas y consejos para hacer una memoria que permita explicar qué hace la entidad, por qué lo hace y qué impacto consigue .

En cuanto al punto de partida:

  • En general, la elaboración de la memoria es un dolor de estómago que se debe pasar. Pocas personas lo ven como un momento divertido o un reto estimulante .
  • Se habla de la memoria como un momento (o dos) en el calendario. Como una tarea que ocupa (y bloquea) horas. Normalmente, ocupa más de las que se querría. No se piensa en formato continuo: recoger información de forma periódica, ir alimentando un banco de imágenes, escoger testigos de los programas,…

En cuanto a la transparencia y rendición de cuentas:

  • Se tiene claro que la memoria se debe hacer, pero no se ve como una oportunidad para rendir cuentas. Es un trámite, formalismo o un hacer porque toca.
  • A menudo, los equilibrios son más internos que externos. Es decir, se acaba haciendo una memoria que tenga contentos , según cada caso , a: la junta directiva, al Patronato, a las entidades federadas, los profesionales de la entidad, a los usuarios, administraciones públicas… Y pocas veces, o en segundo término, se piensa en: los socios, los colaboradores, el entorno cercano, la sociedad, … Por lo tanto, sí, se piensa en rendir cuentas pero mirando más adentro que afuera.
  • Se confunde informar y comunicar. Como siempre, menos es más. Pero la opción fácil es ponerlo todo y la opción difícil es hacer un esfuerzo de síntesis.

En cuanto a la memoria en sí misma:

  • Tener claro por qué quieres la memoria, facilita el trabajo en gran medida. El abanico de opciones es muy amplio. Puedes hacer una memoria corta, una larga, o una en vídeo, o una en fotos, o una en… Pero ya no es hacer por hacer, sino pensando en a quién se dirige y qué le queremos decir.
  • Pequeños cambios pueden suponer un antes y un después. Por ejemplo, poner un título a la memoria, que sirva de guía de contenido y resumen, puede dar fuerza al material. Explicar alguna historia de vida o alguna historia- contada por usuarios, voluntarios o técnicos – que muestre el impacto de las actuaciones puede acercar la causa a colectivos no expertos.
  • Pensar en imágenes y destacados, convierte un texto denso en una imagen amable y mucho más visual. Nos empeñamos en explicar y explicar… olvidando el dicho de una imagen vale más que mil palabras..

Las memorias son un mundo apasionante. Después de cada taller recogemos los aprendizajes del día. Me sorprende cómo, el hecho de reflexionar sobre ellas , cambia la percepción de que son, para qué sirven y todo el potencial que pueden tener las memorias. Incluso, algunos (bastantes), cambian la percepción que tenían y dejan de ser una piedra en el zapato.

Puedes leer el artículo de Pau Vidal de “pistas para hacer memorias que generen confianza“.

Para más información sobre cómo os podemos ayudar a hacer vuestra memoria, consulta aquí.

topES1000x350