Aquesta setmana he assistit al 24è Congrés de Fundraising, organitzat per l’Asociación Española de Fundraising, a Madrid. Un espai que reuneix centenars de professionals per compartir, aprendre i repensar com ens relacionem amb les persones que confien en les nostres causes i com les fem créixer en suports.
Però més enllà del programa, de les ponències o dels tallers, em quedo amb una altra cosa…
Moments regalats.
Moments per tenir converses sense presses. Per retrobar-se amb persones com les de l’AFA (Juan Luis Muñoz i les fundacions andaluses) o per tornar a coincidir amb professionals com en Pedro Álvarez, la Sílvia Bueso, la Glòria Olivé, l’Agustín Pérez, la Sandra Miranda, la Tina Grau, Francisco Fernández, la Pia o l’Ariana Paz, entre tants i tants altres… (perdoneu que no us nombri a tots/es!! he trobat gent de MSF, Oxfam, Josep Carreras, Amicos… !!).
Moments per descobrir noves mirades, com les de les entitats de Xile que hem conegut aquests dies. Moments que sumen, que connecten, que obren.
Moments també amb persones que s’han aturat per dir-me:“hem coincidit en algun curs”. I que, de sobte, fan visible que allò que fem deixa petjada, que es construeix xarxa, que hi ha recorregut compartit.
Gràcies a totes aquestes persones.
I gràcies també a tot l’equip de l’AEFr —organització (Fernando, Alicia, Víctor!!! què grans que sou), persones voluntàries (imprescindibles!!!) i patrocinadors— per fer possible aquest espai de trobada.
Perquè, al final, això també és el fundraising: un treball col·lectiu.
Recordatoris que val la pena endur-se
Aquest congrés també ha estat un mirall. Un espai per recordar allò essencial:
- La captació de fons parla de comunitats. No només de donants, sinó de persones que decideixen formar part d’alguna cosa més gran.
- Parla de públics. D’entendre’ls millor, d’escoltar-los, d’acompanyar-los.
- Parla de canals. Però no com a eines aïllades, sinó com a ponts de relació.
- Parla de donar resposta. A expectatives i confiança.
- Parla de demanar. Amb claredat, amb sentit, amb respecte.
- Parla d’emocionar. De parlar amb el cor, de deixar-se seduir.
- Parla d’invertir. Per construir relacions sostenibles en el temps.
En un context de transformació —tecnològica, social, comunicativa— el sector també es repensa: com generem confiança, com construïm relacions més properes i duradores, com entenem millor els canvis que viu la societat.
I, sobretot, parla de perspectiva
Aturar-se. Sortir del dia a dia. Mirar amb una mica de distància.
Però també tornar. Amb més idees, més connexions, més energia.
Perquè tots aquests moments regalats fan que la captació continuï sent el que és en essència: un camí d’anada i tornada.
