El passat 19 d’abril es va presentar al Cosmocaixa el llibre viulaterra, impulsat per la xct. El llibre és fantàstic i recomano que li feu un cop d’ull. Hi trobareu 12 bones pràctiques de custòdia del territori. Exemples de realitats diverses amb un únic objectiu: tenir cura de la terra a través de la custòdia del territori.
Entitats de custòdia, empresaris, propietaris, ajuntaments, veïns,… tots van tenir el seu protagonisme en la presentació. El que més em va meravellar, i el que voldria ressaltar, és la diversitat de públics que hi havia: entitats de custòdia, propietaris, administracions públiques petites i grans, advocats, notaris, consultors, proveïdors,… Si féssim un mapa de grups d’interès sortiríem corrent davant la quantitat d’agents involucrats i la complexitat de les relacions.
Però la gent de la xct ha fet fàcil el difícil. Ha fet que tenir cura de la terra sigui la prioritat. Quan es té clar l’objectiu, quan es comparteix la causa, el camí s’aplana. Quan múltiples grups tenen una causa comú, tot és possible. La custòdia del territori i la feina incansable de la xct n’és un clar exemple. Felicitats!
La custòdia admet tots els pronoms personals; jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Si encara no hi ets, suma’t a viure la terra (@viulaterra). Val la pena.