Irene Borràs al Diari de Tarragona: “La Responsabilitat Social Corporativa i la sostenibilitat són aspectes clau en el desenvolupament i la bona gestió de les empreses, així com per a qualsevol entitat o associació sense ànim de lucre”
Llicenciada en Ciències Econòmiques, la reusenca Irene Borràs va optar per orientar els seus coneixements a les organitzacions no lucratives. A la seva trajectòria, compta amb experiència en consultoria i formació, per oferir millores en comunicació, gestió de fons i relacions amb l’entorn a diferents entitats del territori.
Per què va triar dedicar-se a l’àmbit no lucratiu?
Dins una empresa hi ha departaments com ara finances, recursos humans, producció, màrqueting… però això és una àrea més: com les empreses poden ser més responsables. I en el cas d’entitats no lucratives, siguin grans o petites, em vaig adonar que tothom tenia moltes ganes de fer coses, però de vegades no sabien com fer-ho. Part de la meva feina és ajudar-les a fer millor la seva feina, comunicar millor i comptar amb més gent a les seves activitats o crear programes de sensibilització efectius. Encara que tinguem la visió que economia i empresa van de la mà per lucrar-se, a través d’aspectes de RSC i sostenibilitat, es tracta de guanyar diners de manera responsable. No ens podem carregar el planeta, sense recursos naturals, no hi hauria producció ni economia.
Les empreses tenen una estructura més marcada.
Les entitats tenen molt ‘cor’ i de vegades els falta ‘cap’. I les empreses al revés són molt racionals. Plantegem que tothom sap fer bé la seva feina, però els ajudem a aconseguir més participació, més impacte, d’una banda, i que les organitzacions se’n replantegin el funcionament, de l’altra. Les associacions necessiten un ordre, eines de comunicació i construir el missatge. Cada entitat és un món, però moltes tenen problemes de gestió en comú.
Per això, va cofundar CAUSES.
CAUSES és una marca-paraigua sota la qual treballem diferents persones autònomes i fem un procés d’acompanyament a les entitats, en la captació de socis i fons, i ajudant les empreses a ser-ne més responsables.
El Camp de Tarragona va una mica endarrerit si comparem amb Barcelona i a la província encara costa d’entendre l’aplicació de la RSC i, per això, l’exploro sobretot en l’àmbit formatiu. Treballem amb entitats locals, però aquelles que són més grans són reticents perquè senten que «algú els diu com fer les coses», que intervenim en el seu projecte. Però intentem arribar on puguem.
De fet, ofereix tallers en col·laboració amb Entitats Reus.
Des de la regidoria de Relacions Cíviques tenen el seu propi pla de formació per ajudar les entitats. Quan programen temes de participació, comunicació o captació de fons, intento aportar els meus coneixements, ja que fa més de 20 anys que treballo al sector. En funció de la temàtica, el taller serveix per proporcionar eines que motivin la gent, per conèixer els interessos del públic, què necessita la gent del seu entorn, com estructurar la comunicació, etc. Els donem pautes, una visió més estratègica perquè pensin on volen arribar.
És un punt de trobada?
També impulsa el teixit associatiu de la ciutat. Per si mateixes, les entitats ja comparteixen molt les seves experiències i coneixements amb les altres, i aquests tallers, que es busca que siguin pràctics, acaben sent espais molt vius perquè cada associació aporta allò que té i allò que fa.
Per què les entitats culturals són les més visibles?
L’activitat social fa que tinguin més visibilitat, però Reus també té una gran massa veïnal, amb més de quaranta associacions que treballen intensament pels seus barris respectius. El teixit associatiu manté viva la ciutat, es retroalimenten. Per això és important ajudar les entitats perquè puguin continuar treballant durant molt de temps.
Com a docent, què us aporta el retorn de l’alumnat?
La universitat em connecta amb perfils molt més joves que pensen molt diferent. A més, els plans d’estudis estan molt lluny de la realitat i les classes em permeten interpel·lar-los, no només com a futurs empresaris, sinó com a consumidors i ciutadans.
Pots llegir l’entrevista original aquí.