Fa temps que treballo en el món de la Responsabilitat Social Corporativa de les Empreses (RSC) i segons quins comentaris encara em fan mal a les orelles. L’últim ha sigut “tal empresa només vol sentir a parlar de vendes i facturació”. Innocentment, pensava que aquest discurs estava superat. Les empreses no només són un agent econòmic. Són també un agent que té persones que hi treballen, una comunitat, un entorn que les acull,…
No m’imagino una persona que només treballi, treballi i treballi per guanyar diners.
– Que no té família, vostè?
– No, jo només penso a guanyar diners.
– Però alguna cosa deu fer, quan surt de treballar o els caps de setmana?
– No, jo només treballo i treballo.
– Golf, pàdel, tennis,… una cerveseta amb els amics… res ??
– No, ja li he dit que a mi només m’interessen els diners. No la família, no els esports, no els viatges,… No m’interessa res que em distregui de guanyar diners.
Seria surrealista trobar una persona amb qui mantenir aquesta conversa. Però en canvi, si ho diu una empresa ho assumim com a normal.
Doncs, no em sembla lògic que al segle XXI el discurs encara sigui, per algunes empreses, aquest. Calen empreses que no només parlin de diners. Cal parlar de persones, d’equips, de grups d’interès, d’entorn natural, de valors, de CAUSES,… Cal parlar d’empreses que transformin, no només matèries primeres, sinó que també transformin vides. Facturació i vendes són imprescindibles però no suficients. Qui digui que amb això n’hi ha prou per crear valor té un problema que es diu miopia empresarial.