Treballar en una entitat social és sostenir moltes coses alhora: projectes, comunitat, transparència, aliances, impacte. Però hi ha tres pilars que, quan falten, tota la resta trontolla. No perquè “s’hagin de tenir”, sinó perquè són el suport invisible que converteix esforç en resultats sostenibles: les estratègies de comunicació i de fundraising i acompanyament.
- Estratègia de comunicació: del soroll al sentit
Per què importa
- Ordena el propòsit en missatges clars, defineix públics i prioritza canals.
- Alinea la comunicació amb els objectius (incidència, captació, sensibilització…).
- Evita la dispersió i converteix accions soltes en un camí coherent.
Què passa quan no hi és
- Es publica “perquè toca”, sense focus ni aprenentatge. Es desgasta l’equip.
- El web, les xarxes, les memòries i les campanyes no parlen el mateix idioma.
- L’entitat es torna reactiva: depèn d’urgències, modes o de qui “estira” el carro.
- La confiança creix a poc a poc: hi ha impacte, però no s’explica de manera clara ni constant.
Senyals d’alerta
- “Fem molt… però no sabem si funciona.”
- “Cada àrea comunica pel vostre compte.”
- “Ens costa explicar bé què ens fa diferents.”
Què canvia quan sí que hi ha estratègia de comunicació
- Tota la comunicació (web, xarxes, memòries, campanyes) comparteix la mateixa història de fons, adaptada a cada públic i canal.
- L’equip deixa de publicar per inèrcia i ho fa amb criteri: menys soroll, més sentit.
- La confiança creix abans: allò que feu s’entén, es recorda i es reconeix.
- La comunicació deixa de dependre d’una sola persona i passa a ser una feina compartida.
2. Fundraising: de la voluntat a la sostenibilitat
Per què importa
- El fundraising no és només demanar diners: és construir relacions de suport estables.
- Permet diversificar ingressos i reduir la dependència de subvencions o una sola font.
- Dona continuïtat als projectes i fa possible planificar a mitjà i llarg termini.
Què passa quan no està treballat
- Dependència excessiva de subvencions o ajuts puntuals (vulnerabilitat financera).
- Campanyes que generen interès o simpatia, però no es tradueixen en aportacions concretes.
- Manca de recorregut clar: la gent vol ajudar, però no sap com ni per on.
- Manca de dades: no se sap què funciona, qui recolza, ni com fidelitzar els que ja són a prop de l’entitat.
Senyals d’alerta
- “Tenim suport emocional, però poques donacions o molt irregulars.”
- “Cada any patim per tancar el pressupost.”
- “No tenim una base social clara (socis/es, donants…) ni sabem com fer-la créixer.”
Què canvia quan sí que hi ha estratègia de fundraising
- Es construeix una comunitat de suport estable, no només donacions aïllades.
- Les persones entenen el perquè i el com ajudar, amb propostes clares (donació puntual, mensual, empresa aliada, esdeveniment solidari…).
- S’aprèn a partir de les dades (sense tecnicismes): quins missatges activen, quins canals ajuden més, quin tipus de relació funciona millor amb cada perfil.
- L’entitat pot decidir, planificar i dir “no” a projectes que no encaixen amb la missió.
3. Formació i acompanyament: del “depèn d’algú” a “ho sostenim en equip”
Per què importa
- El coneixement no pot quedar en una persona o proveïdor: cal internalitzar-lo.
- La formació pràctica i l’acompanyament esdevenen hàbits de treball.
- Permet gestionar amb autonomia eines clau ( Canva , IA, CRM…).
Què passa quan no hi són
- Avanços puntuals que es dilueixen quan canvia una persona o s’acaba un projecte.
- Dependència d’externs per a tasques que l’equip podria sostenir amb mètode.
- Paràlisi per manca de criteri (“per on comencem?”) o per por d’equivocar-se.
Senyals d’alerta
- “Vam fer un pla, però no ho apliquem.”
- “Tot recau en una sola persona.”
- “No tenim temps per aturar i aprendre.”
Què canvia quan sí que hi són
- Es guanya criteri per prioritzar i dir que no al que no suma.
- Es millora pas a pas amb eines senzilles i processos clars.
- L’ equip comparteix llenguatge, entén els perquès i sosté el canvi en el temps.
No és tenir més coses, sinó fer que funcionin juntes. Si la vostra entitat sent que treballa molt però no avança, potser no es tracta de “fer més”, sinó de reforçar aquests pilars: posar ordre, mesurar allò que importa i donar-se temps per aprendre.
Si això et sona i necessiteu ordre i focus, a CAUSES us podem acompanyar: definir una estratègia de comunicació aplicable, reforçar el fundraising i enfortir l’equip amb formació i acompanyament pràctic. No es tracta de fer-ne més, sinó de fer millor i amb sentit. Parlem i dissenyem junts el següent pas. Contacta’ns i descobreix com et podem ajudar!