La crisi segueix fent estralls i les situacions que vivim porten a moltes persones i famílies a situacions dramàtiques.
Són aquestes situacions límit les que recull el programa ” Entre tots “, de TVE – www.rtve.es/television/entre-todos/ – on diferents persones expliquen la seva situació i demanen, a través del programa, l’ajuda de la societat (per als estudis dels seus fills, un tractament sanitari especial, muntar un negoci, obrir una botiga,… ).
En el programa, la gent truca i dóna diners per a la persona que està exposant la seva trista història. Algunes vegades, segons el cas, s’ofereixen ofertes de treball .
Crec que és en aquest moment on, els fundraisers i organitzacions no lucratives hem de dir que no tot s’hi val.
Per a mi , la crítica al programa seria :
- L’ús de la pena per despertar les ganes de donar. Sempre , sempre , hi ha llàgrimes .
- Un model poc constructiu. No transforma : no serveix per canviar la realitat ni per millorar la vida de les persones , més enllà de la persona beneficiària de l’ajut.
La solidaritat hauria d’anar més enllà . La solidaritat també ha de:
- Donar l’oportunitat d’entendre el problema, la situació que ha provocat que aquestes persones hagin exposar públicament per demanar ( violència de gènere, poques oportunitats, costos d’habitatge massa alts, pensions irrisòries, etc. ). El programa no ajuda a entendre el marc de problemàtica general. No dóna elements de reflexió o aprenentatge.
- Posar en relleu el treball de les organitzacions que fa tant de temps que estan treballant per millorar la vida de tants i tants col · lectius vulnerables. Només alguna vegada, es fa referència a alguna organització que pot ajudar , però es fa de forma reactiva (és l’organització la qual crida i s’ofereix).
- Crear una cultura de donació, de col·laboració. L’acte de donar no pot ser, només, esporàdic i puntual. Ha de formar part del comportament de les persones .
No vull criticar el programa sense més. Crec que hauríem d’aprendre algunes cosetes, que no sempre tenim present:
- L’ús del storytelling com a forma d’apropar una determinada problemàtica. Fent entendre que aquesta història no és l’única història , sinó que representa milers de situacions que pateixen diferents persones. L’ús de la història personal per a benefici propi no té a veure amb l’storytelling , que és un recurs que ha de donar peu a entendre, recordar i inspirar per a l’acció.
- La gent té ganes d’ajudar i de col·laborar quan se li presenta la problemàtica i entén que pot formar part del canvi. Per tant, cal invertir per demanar.
- Cal facilitar al màxim el circuit de col·laboració. En aquest cas, només es diu i es dóna el nom i import. Fora d’antena concretaran la forma de donació.
- Així mateix, se li dóna protagonisme al donant, se li fa sentir bé, que forma part d’una millora concreta. La seva aportació és útil i necessària.
- Connecta amb les necessitats i el llenguatge del donant. El format , l’hora, el llenguatge,… és per a no experts, es dirigeix a un públic molt específic i el programa ho sap.
El programa el vaig veure per casualitat . M’havien parlat d’ell. Per descomptat, m’ho vaig mirar amb criteris de fundraiser. Primer em vaig indignar amb la forma de vendre la solidaritat i exposar la misèria. Després, em va donar motius per creure que la gent té ganes que les coses canviïn i , finalment , vaig pensar que potser seria un bon moment per dir que no tot s’hi val.
Un bon moment per reivindicar el paper de les organitzacions que porten tant de temps treballant per fer el món una mica millor per a moltíssimes persones. Seria fantàstic poder comptar amb un espai de gran audiència per reivindicar que el canvi és possible i que les organitzacions ja estan en això. Convertir el donant puntual en donant regular. AEFundraising , fem el pas d’acostament i anem a explicar l’impacte que les organitzacions porten temps aconseguint ? Hi ha una taula d’experts que podria ser una bona forma d’estar presents .
Comentaris , reflexions i punts de desacord ¡ seran benvinguts !
Veure la publicació a l’AEFundraising.La crisis sigue haciendo estragos y las situaciones que vivimos llevan a muchas personas y familias a situaciones dramáticas.
Son estas situaciones límite las que recoge el programa “Entre todos”, de TVE – www.rtve.es/television/entre-todos/ – donde diferentes personas explican su situación y piden, a través del programa, la ayuda de la sociedad (para los estudios de sus hijos, un tratamiento sanitario especial, montar un negocio, abrir una tienda,…).
Sigue leyendo en las reflexiones del socio, de la Asociación Española de Fundraising.