M’ha arribat aquesta campanya que ha posat en marxa Unicef Sweden: Likes don’t save lives.
Podeu veure un parell de vídeos de la campanya a:
http://www.youtube.com/watch?v=DpBbOY2amnE
http://www.youtube.com/watch?v=AZBKVq87W1Y&NR=1&feature=endscreen
Les primeres opinions de la campanya ja estan arribant. Katya Anderson (http://www.nonprofitmarketingblog.com/site/my_least_favorite_fundraising_framing_shame), experta consultora en captació de fons, fa uns comentaris interessants:
- La pena no és un argument que funcioni, per captar fons.
- Riure’s de l’acció que pot fer una persona no dóna mai bon resultat.
- Ignora que les xarxes socials construeixen relacions.
- Caldrà veure si aconseguirà arribar a l’audiència correcta i aconseguir resultats.
No obstant, d’aquesta campanya es desprenen algunes reflexions que m’agradaria posar sobre la taula:
- Les xarxes socials tenen la funció de fer arribar la veu i les causes més enllà. Amb la captació poden ajudar i el seu paper és bàsic, però serveixen, directament, per captar?
- Cal entendre que les xarxes socials són eines i necessiten darrera una estratègia clara de comunicació i captació de fons. Veient només el banner i el vídeo no tenim tota la informació per jutjar la campanya.
- Potser no funciona amb un públic general, però amb un públic proper i poc vinculat, pot ser un estímul per a donar un pas més.
- El missatge és trencador i planteja un nou punt de vista. Les entitats haurien de tenir la capacitat de sacsejar ments.
- Es pot veure com un missatge de pena, però l’entenc també com una ironia fina que mostra la realitat que, ens faci llàstima o no, viuen moltes (masses) persones.
Bàsicament, crec que a les entitats els agradarà la campanya perquè recull la frustració de moltes ONL que han pensat que tenint milers o milions de seguidors tindrien més recursos.
No sé si com a campanya de captació de fons funcionarà o no. Però d’una cosa n’estic segura: algú ho havia de dir.