Pensant en el Congrés de FundraisingPensando en el Congreso de Fundraising

Recentment, vaig poder participar i gaudir del Congrés de Fundraising, organitzat per l’Asociación Española de Fundraising.

Després de compartir dos dies amb moltes organitzacions, grans i petites, hi ha algunes conclusions positives que m’agradaria compartir:

  • La figura del fundraiser està cada vegada més instaurada, i demandada, en les organitzacions no lucratives. Una bona notícia que dóna la importància necessària al tema de la captació de fons a les entitats.
  • L’alt nivell de les intervencions del congrés mostren que és una figura cada vegada més professionalitzada, amb coneixements, estratègia i eines que faciliten i milloren la feina de captació de fons.
  • La motivació dels professionals és altíssima i la implicació amb les causes és necessària i bàsica per la professió i pel Tercer Sector.

També hi ha altres elements, no tant positius, que m’agradaria posar sobre la taula:

  • L’especialització necessària en aquests tipus de congrés, fa perdre la perspectiva de la necessitat d’atacar la captació de fons des d’un punt de vista global i estratègic. A l’acabar la meu taller d’storytelling, hi ha qui em va preguntar: “i tu et dediques a escriure històries per a les entitats, per captar fons?”. El crowdfunding, els CRM’s, l’storytelling són elements que ens permeten acostar-nos als públics. Per sí sols, per si mateixos, no són res. Són en la mesura que estan integrats en una estratègia i un saber fer global.
  • La meva experiència i anys de treball amb entitats no lucratives m’ha ensenyat dues coses bàsiques relacionades amb la captació de fons:
    • No pot haver-hi captació sense una bona estratègia de comunicació. Una marca que no es coneguda, un públic que no sap que fa l’entitat, una mala campanya de comunicació no són bons aliats per la captació de fons. Potser és evident, però em sembla una evidència necessària de tenir sempre present.
    • Captar fons és buscar companys de camí, aliances, buscar gent que recolzi allò què fem. Per tant, la captació de fons és un resultat que ve a mig/llarg termini i que és el final d’un camí, no el principi. Ja en algun moment he parlat de friendraising. Juan Mezo, @JuanMezo, en un article recent a La Vanguardia també parlava de “la necessitat de fer un pla perquè les persones es puguin identificar amb la causa”. Per a mi, aquesta és la clau de volta.

Us deixo la meva presentació de “Díselo con… una història”, per si us pot ser d’interès  Tinc algunes reflexions en el tinter però de moment us deixo el contingut:

Diselo con… from Irene Borras

També us deixo altres reculls d’interès que us recomano:

Només hem queda felicitar a tot l’equip de professionals i voluntaris de l’AEF que van fer un congrés que deixa el llistó molt alt; als assistents, disposats a compartir coneixements i aprenentatges; i als ponents, que van donar el millor d’ells mateixos.Recientemente, pude participar y disfrutar del Congreso de Fundraising, organizado por la Asociación Española de Fundraising.

Después de compartir dos días con muchas organizaciones, grandes y pequeñas, hay algunas conclusiones positivas que me gustaría compartir:

  • La figura del fundraiser está cada vez más instaurada, y demandada, en las organizaciones no lucrativas. Una buena noticia que da la importancia necesaria al tema de la captación de fondos a las entidades.
  • El alto nivel de las intervenciones del congreso muestran que es una figura cada vez más profesionalizada, con conocimientos, estrategia y herramientas que facilitan y mejoran el trabajo de captación de fondos.
  • La motivación de los profesionales es altísima y la implicación con las causas es necesaria y básica para la profesión y por el Tercer Sector.

También hay otros elementos, no tanto positivos, que me gustaría poner sobre la mesa:

  • La especialización necesaria en este tipo de congreso, hace perder la perspectiva de la necesidad de atacar la captación de fondos desde un punto de vista global y estratégico. Al terminar la mi taller de storytelling, hay quien me preguntó: “y tú ¿te dedicas a escribir historias para las entidades, para captar fondos?”. El crowdfunding, los CRM s, el storytellingson elementos que nos permiten acercarnos a los públicos. Por sí solos, por sí mismos, no son nada. Son en la medida en que están integrados en una estrategia y un saber hacer global.
  • Mi experiencia y años de trabajo con entidades no lucrativas me ha enseñado dos cosas básicas relacionadas con la captación de fondos:
    • No puede haber captación sin una buena estrategia de comunicación. Una marca que no es conocida, un público que no sabe que hace la entidad, una mala campaña de comunicación no son buenos aliados para la captación de fondos. Quizás es evidente, pero me parece una evidencia necesaria de tener siempre presente.
    • Captar fondos es buscar compañeros de camino, alianzas, buscar gente que apoye lo que hacemos. Por tanto, la captación de fondos es un resultado que viene a medio / largo plazo y que es el final de un camino, no el principio. Ya en alguno momento he hablado de friendraising. Juan Mezo, @ JuanMezo, en un artículo reciente en La Vanguardia también hablaba de “la necesidad de hacer un plan para que las personas puedan identificarse con la causa”.

Os dejo mi presentación de “Díselo con … una historia “, por si os puede ser de interés. Tengo algunas reflexiones en el tintero pero de momento os dejo el contenido:

Diselo con… from Irene Borras

También os dejo otras recopilaciones de interés que os recomiendo:

Sólo me queda felicitar a todo el equipo de profesionales y voluntarios de la AEF que hicieron un congreso que deja el listón muy alto; a los asistentes, dispuestos a compartir conocimientos y aprendizajes; y a los ponentes, que dieron lo mejor de ellos mismos.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.