TREBALLANT PER A LA SOSTENIBILITAT DE LES ENTITATS

fonts finançaments CAT

Arran de les participacions en tallers i xerrades de finançament de les entitats no lucratives, he extret algunes reflexions per compartir amb vosaltres.

Primer de tot, és necessari distingir per què necessitem diners:

  • Volem posar en marxa un nou projecte?
  • Hem de cobrir tensions de liquidesa i fer front als pagaments?
  • Per tal que els activitats que fem no tinguin un cost tant elevat per als usuaris o
  • persones ateses?
  • Necessitem fer obres o adequar els locals?

En funció del per què necessitem diners el què haurem de fer serà una cosa o una altra… És a dir, identifiquem primer el problema per trobar la solució adient.

Si tenim un problema de liquidesa, haurem de buscar diners de “forma puntual o temporal”. Per exemple:

  • Anar a la banca tradicional
  • Anar a la banca ètica (Triodos Bank o Fiare).
  • Acostar-se a cooperatives de crèdit, com ara Coop 57.
  • Estructurar fórmules de finançament col·lectiu (títols participatius o préstecs
  • personals de petits imports).

Si necessitem tenir més recursos per fer més activitats o posar en marxa nous projectes, podem necessitar un pla de màrqueting que ens ajudi a tenir més socis. Aquesta fórmula és vàlida per a ateneus, clubs esportius, associacions culturals, festives o excursionistes, entre d’altres…. Fes créixer el nombre de socis i tindràs més diners.

I si el tipus de persones que atenem no poden pagar els serveis o necessitem més fons, llavors hem de treballar una campanya de captació de fons (fundraising), ja sigui de particulars o buscant la col·laboració de les empreses.

Resumint, hem de saber si necessitem algú que s’ocupi de:

  • Les finances
  • El màrqueting
  • La captació de fons

El resultat final serà el mateix (+ diners) però el què fem no… És com anar a comprar unes sabates… per què són? Per córrer? Per passejar? D’estiu o d’hivern? Ja anirem calçats, ja, però anar a una botiga d’esports a comprar unes sabates de festa, no és un bon encert. Això és el que fem sovint les entitats: buscar solucions en els llocs equivocats.

Una de les principals diferències entre el món lucratiu (negocis) i el món no lucratiu (associacions i fundacions, entre d’altres) és com comencen la seva activitat. En el món associatiu s’ajunten un grup de persones, tenen una idea, una passió, un projecte i diuen: “podríem fer alguna cosa”, i apareix una associació: moltes ganes de fer coses, idees, propostes… En un moment donat, algú fa la pregunta: “i els diners, d’on els traurem?” En canvi, en el món lucratiu res no es mou si no hi ha diners. No pots començar un negoci sense diners.

Aquesta comparativa posa en relleu una mancança de moltes entitats: pensar que els diners no són importants i que només compta allò que ens uneix (la missió). La missió és vital i és el que ha d’anar davant, marcant la direcció, però sense diners serà difícil arribar-hi.

Entitats que durin en el temps i siguin sostenibles són aquelles que incorporen la recerca de recursos com un àrea més a treballar dins l’organització. Per tant, si volem captar recursos, haurem de:

1r. Ser conscients que hem de parlar de diners. És el primer pas per incorporar a la Junta la captació de recursos com un tema rellevant i estratègic.

2n. Fer una pluja d’idees d’allò que podem fer per captar diners: rifes, loteries, calendaris, paneres, socis, micromecenatges, marxandatge, esdeveniments i festes, col·laboracions d’empreses i negocis locals…

3r. Informar-se. Veure què estan fent altres entitats de la ciutat o entitats similars a la nostra. Apuntar-se a butlletins gratuïts i especialitzats per a entitats, com ara A l’Abast o Xarxanet.

4t. Formar-se. Cal actualitzar-se, obrir finestres i aprendre constantment. Hi ha formació accessible a les entitats no lucratives, promogudes per administracions públiques, que val la pena aprofitar!

5è. Definir un pla de treball. No cal fer-ho tot i tot alhora. Planifiquem les accions.

6è. Executar i avaluar. El pitjor que es pot fer és no fer res. Cal provar. Veure els resultats, aprendre de forma continuada.

7è. No parar mai. No s’hi val a quedar-se aturat. Cal seguir mirant què més es pot fer.