Impost sobre societats… i ja està? Nou post a xarxanet

També pots llegir l’article al bloc de xarxanet.

Amb la reforma fiscal s’inclou com a obligació presentar l’Impost de Societats per a TOTES les entitats SENSE EXCEPCIÓ.

Des que sento la notícia, penso que passarà alguna cosa: les entitats diran NO, les federacions faran sentir la seva veu, algun diputat dirà que això no és possible, els ajuntaments diran prou… Però, de moment, no ha passat res. I pel que veig, puc seguir esperant…

Des del coneixement del tercer sector i de les entitats micro (entitats on tots són voluntaris) no entenc, de cap manera, la mesura. M’imagino entitats com:

  • Associacions de dones, grans la majoria.
  • Entitats de joves, amb ganes de fer coses.
  • Associacions culturals per promoure l’art o altres disciplines.
  • Colles de diables i altres elements festius, on surten puntualment per fetes majors o altres festivitats.
  • Associacions de voluntaris, on persones es troben i participen de les entitats de l’entorn per millorar alguna situació.
  • Esplais i caus, amb moltes hores dedicades a la preparació de les activitats.
  • Associacions de veïns, de medi ambient, bancs de temps… i tantes d’altres que fan el dia a dia una mica millor per moltes persones.

El perfil d’entitat que m’imagino és de gent amb moltes ganes de fer coses, de participar de la cultura, la comunitat, el medi ambient, l’educació, la ciutat,… i altres disciplines però amb coneixements nuls o molt baixos d’altres aspectes de gestió. Com, aquestes entitats, han de presentar l’impost de societats i portar una comptabilitat per partida doble!? No m’entra al cap com persones que no han portar mai una comptabilitat ara podran presentar impost sobre societats. Pagant una gestoria amb pressupostos anuals de 3.000 euros?

Què ha de passar per tal que es vegi que la normativa no s’adapta a la realitat? No hauria de ser la llei la que estigués al servei dels ciutadans, i no a l’inrevés? Intento entendre quina justificació hi ha darrera d’aquesta normativa:

  • Simplificar la feina del legislador. Tots passen pel mateix boc.
  • Desconeixement del tercer sector d’entitats micro.
  • Vocació del govern de “gran hermano”, on ho ha de veure tot i controlar tot.
  • Engrossar el sector públic amb inspectors que vigilin les entitats (necessitaran un munt de gent i crearan ocupació).
  • Es coneix el sector, no s’està d’acord amb els moviments associatius i algú se’ls vol carregar.
  • Les gestors necessiten feina.

Catalunya presumeix de tenir un ric teixit associatiu i de voluntariat. Com algú no faci alguna cosa, ens el carregarem, perquè la gent, la societat, pot tenir més o menys ganes de fer coses… però del que segur que no té ganes és de seguir menjant-se papers i burocràcia. Qualsevol que sàpiga què comporta crear una entitat, s’ho pensarà dos cops.

Per tant, intentant imaginar escenaris futurs per a aquest tipus d’entitats, m’imagino:

  • Totes les entitats micro (o la majoria) vivint fora la legalitat i no podent optar a subvencions públiques.
  • Inspectors desbordats per intentar sancionar qualsevol NIF que no presenti impost de societats.
  • Desaparició de les entitats petites.
  • Agrupacions de persones, sense figura jurídica, per seguir fent el que feien.

Està clar que ajuntaments i federacions hauran d’orientar, formar, acompanyar a les entitats en aquest procés normatiu.

Puc entendre l’impost de societats per segons quin tipus d’entitat. Ja hi era per moltes entitats, però amb exempcions. Exempcions que haurien de mantenir-se si volem que el tercer sector –bàsicament el de les microentitats- continuï treballant des del voluntariat, la participació i la bona voluntat per fer un món millor.

Les coses s’han de fer bé, per descomptat. Defenso sempre que la gestió de les entitats s’ha de fer des del coneixement, que cal seguir professionalitzant les organitzacions. Però potser en els meus principis també estaria disposada a fer una excepció i seguir defensant que les microentitats tenen altra feina a fer que presentar impostos de societats. La llei de l’impost té 159 pàgines. El model 200 no és especialment senzill. Té fins a 315 requadres de dades. Tractem igual empreses amb pressupostos milionaris que entitats amb pressupostos ridículs. Alguna cosa no estem fent bé.

Impost de societats per a les microentitats… sincerament, crec que algú hauria de dir alguna cosa…

3 comments

  1. Gràcies, Mireria. Em consta que hi ha entitats, ajuntaments, i altres organismes fent al·legacions, esmenes, mocions,… esperem que, al final, imperi el sentit comú.

  2. Es el primer comentari que veig raonable, ja que les associacions petites no poden gastar-se els poc diners en gestories , espero de veritat que quant surti el reglament, es posin excepcions per aquestes entitats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *