Memòries, maldecaps i oportunitats.

Junt amb l’Observatori del Tercer Sector, hem realitzat més de 20 edicions dels tallers de memòries, per on hi han pasat més de 300 persones!

En el taller es tracten temes com la transparència, la rendició de comptes i consells per fer una memòria que permeti explicar què fa l’entitat, per què ho fa i quin impacte aconsegueix.

A partir de la realitzaió d’aquests tallers formatius hi ha diversos temes que voldria ressaltar.

Pel que fa al punt de partida:

  • En general, l’elaboració de la memòria és un mal de panxa que s’ha de passar. Poques persones ho veuen com un moment divertit o un repte estimulant.
  • Es parla de la memòria com un moment (o dos) en el calendari. Com una tasca que ocupa (i bloqueja) hores. Normalment, n’ocupa més de les que hom voldria. No es pensa en format continuo: recollir informació de forma periòdica, anar alimentant un banc d’imatges, escollir testimonis dels programes,…

Pel que fa a la transparència i rendició de comptes:

  • Es té clar que la memòria s’ha de fer, però no es veu com una oportunitat per rendir comptes. És un tràmit, formalisme o un fer perquè toca.
  • Sovint, els equilibris són més interns que externs. És a dir, s’acaba fent una memòria que tingui contents, segons cada cas, a: la junta directiva, al Patronat, a les entitats federades, als professionals de l’entitat, als usuaris, administracions públiques… I poques vegades, o en segon terme, es pensa en: els socis, els col·laboradors, l’entorn proper, la societat,… Per tant, sí, es pensa en rendir comptes però mirant més endins que enfora.
  • Es confon informar i comunicar. Com sempre, menys es més. Però l’opció fàcil és posar-ho tot i l’opció difícil és fer un esforç de síntesi.

Pel que fa a la memòria en sí mateixa:

  • Tenir clar per què vols la memòria, facilita la feina en gran mesura. El ventall d’opcions és molt ampli. Pots fer una memòria curta, una llarga, o una en vídeo, o una en fotos, o una en… Però ja no és fer per fer, sinó pensant en a qui es dirigeix i què li volem dir.
  • Petits canvis poden suposar un abans i un després. Per exemple, posar un títol a la memòria, que serveixi de guia de contingut i resum, pot donar força al material. Explicar alguna història de vida o alguna història –explicada per usuaris, voluntaris o tècnics- que mostri l’impacte de les actuacions pot acostar la causa a col·lectius no experts.
  • Pensar en imatges i destacats, converteix un text dens en una imatge amable i molt més visual. Ens entestem a explicar i explicar… oblidant la dita d’una imatge val més que mil paraules…

Les memòries són un món apassionant. Després de cada taller recollim els aprenentatges del dia. Em sorprèn com, el fet de reflexionar sobre elles, canvia la percepció de què són, per a què serveixen i tot el potencial que poden tenir les memòries. Fins i tot, alguns (bastants), canvien la percepció que tenien i deixar de ser una pedra a la sabata.

Podeu també llegir l’article de Pau Vidal de “pistes per fer memòries que generin confiança“.

Per a més informació sobre com us podem ajudar a elaborar la memòria de la vostra entitat, consulteu aquí.

top1000x350