Sortir de la zona de confort

Post publicat al bloc de xarxanet.

confort zoneEspero que us sigui d’interès:

Fa pocs dies, es va celebrar, a Reus, el I Mercat de Projectes Socials on una trentena d’entitats de diversos àmbits (cultura, social, veïnals, educació, discapacitat) proposaven als estudiants projectes per fer el seu treball de fi de Grau o de Màster en el marc del programa d’Aprenentatge ServeiEl I Mercat de Projectes Socials va comptar amb la presència de nombrosos estudiants, professors i coordinadors acadèmics, a més de les pròpies entitats interessades. Podeu veure un recull de notícies relacionades aaquí.

Una iniciativa de la qual se’n poden extreure diferents aprenentatges que m’agradaria compartir:

  • Organització conjunta. Anar sol és molt costós (des de tots els punts de vista: humans, materials, econòmics,…). El Mercat de Projectes socials estava organitzat per la Universitat Rovira i Virgili i la Regidoria de Participació i Ciutadania de l’Ajuntament de Reus. Per tant, cadascú aporta el coneixement que li és propi. La Universitat lidera el programa d’Aprenentatge Servei (APS) i la Regidoria dinamitza la participació de les entitats.
  • Obrir les portes de les entitats. Les persones involucrades en el dia a dia de l’entitat saben que, massa sovint, els hi toca fer tots els papers de l’auca. Per tant, aquest era un tema nou que, inicialment, podia suposar més feina: buscar un projecte, estructurar-lo, atendre alumnes,… Però sortir cap a fora és una de les poques maneres de fer que et coneguin. Va ser, per tant, un punt de trobada entre estudiants, professors i entitats que difícilment es pot donar en altres espais.
  • Marc de confiança. El projecte tira endavant perquè les entitats confien en l’Ajuntament, alhora que les dues institucions –universitat i ajuntament local- es reconeixen i confien en el bon fer de l’altre.
  • Projecte innovador. El Mercat de Projectes Socials és una iniciativa innovadora. Acosta la comunitat universitària, les entitats i diverses administracions que li donen suport. El concepte d’APS, tot i que fa temps que va, encara és nou per moltes persones.

Tots aquests punts tenen un element en comú: estar disposat a sortir de la zona de confort. L’opció fàcil i còmode és continuar fent el de sempre: les mateixes activitats, les mateixes propostes, les mateixes crítiques sobre el finançament i la poca participació de la gent,… Amb més o menys matisos… les queixes van per aquí. La part difícil és estar obert a propostes noves. A escoltar a l’altre. A estar obert a noves iniciatives i compartir el protagonisme de la foto. Però per avançar és necessari innovar i arriscar-se a fer coses diferents. 

Cal doncs, estar disposats a deixar els dos metres quadrats de comoditat i sortir a aprendre, a veure els problemes com a reptes i encarar noves solucions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *