Pensant en el Congrés de Fundraising

Recentment, vaig poder participar i gaudir del Congrés de Fundraising, organitzat per l’Asociación Española de Fundraising.

Després de compartir dos dies amb moltes organitzacions, grans i petites, hi ha algunes conclusions positives que m’agradaria compartir:

  • La figura del fundraiser està cada vegada més instaurada, i demandada, en les organitzacions no lucratives. Una bona notícia que dóna la importància necessària al tema de la captació de fons a les entitats.
  • L’alt nivell de les intervencions del congrés mostren que és una figura cada vegada més professionalitzada, amb coneixements, estratègia i eines que faciliten i milloren la feina de captació de fons.
  • La motivació dels professionals és altíssima i la implicació amb les causes és necessària i bàsica per la professió i pel Tercer Sector.

També hi ha altres elements, no tant positius, que m’agradaria posar sobre la taula:

  • L’especialització necessària en aquests tipus de congrés, fa perdre la perspectiva de la necessitat d’atacar la captació de fons des d’un punt de vista global i estratègic. A l’acabar la meu taller d’storytelling, hi ha qui em va preguntar: “i tu et dediques a escriure històries per a les entitats, per captar fons?”. El crowdfunding, els CRM’s, l’storytelling són elements que ens permeten acostar-nos als públics. Per sí sols, per si mateixos, no són res. Són en la mesura que estan integrats en una estratègia i un saber fer global.
  • La meva experiència i anys de treball amb entitats no lucratives m’ha ensenyat dues coses bàsiques relacionades amb la captació de fons:
    • No pot haver-hi captació sense una bona estratègia de comunicació. Una marca que no es coneguda, un públic que no sap que fa l’entitat, una mala campanya de comunicació no són bons aliats per la captació de fons. Potser és evident, però em sembla una evidència necessària de tenir sempre present.
    • Captar fons és buscar companys de camí, aliances, buscar gent que recolzi allò què fem. Per tant, la captació de fons és un resultat que ve a mig/llarg termini i que és el final d’un camí, no el principi. Ja en algun moment he parlat de friendraising. Juan Mezo, @JuanMezo, en un article recent a La Vanguardia també parlava de “la necessitat de fer un pla perquè les persones es puguin identificar amb la causa”. Per a mi, aquesta és la clau de volta.

Us deixo la meva presentació de “Díselo con… una història”, per si us pot ser d’interès  Tinc algunes reflexions en el tinter però de moment us deixo el contingut:

Diselo con… from Irene Borras

També us deixo altres reculls d’interès que us recomano:

Només hem queda felicitar a tot l’equip de professionals i voluntaris de l’AEF que van fer un congrés que deixa el llistó molt alt; als assistents, disposats a compartir coneixements i aprenentatges; i als ponents, que van donar el millor d’ells mateixos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *